Art i educacio 

 

Part 4: Construeixo el cami

Arribats fins aquí, començo  recalcant que el meu referent continua sent el taller d’ artteràpia, en concret l’artteràpia en grup, ja que reuneix els dos requisits del projecte: art i teràpia grupal.

Dins aquesta idea, busco un cert sentit de “compromiso con la justicia social”(Graham,2016), ja que el projecte buscar benestar social mitjançant l’art.

En concret,estaria centrat en un grup de 10 dones per any, i s’ enmarca com un projecte col·laboratiu de comunitat. De fet, m’agradaria que servís per  “familiarizarnos con este malestar, entender sus dimensiones y contornos”(Graham, 2016), ja que, igual que en el seu cas, visibiltiza una problemática que es tracta poc i es passa de puntelles.

Molta publicitat i poques mesures, tal com si fos incòmode actuar.

Pel que fa a l’ apartat econòmic que sempre cal en contextos col·lectius,entre materials, connexió entre institucions, sortiria per 30800 eu, sent que totes les dades s’ han comprovat i estimat en les webs:

 

https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/espacios

 

https://www.ecrowdinvest.com/blog/crowdfunding-social-7-plataformas-de-crowdfunding-para-financiar-proyectos-solidarios/

 

https://www.fnac.es/SearchResult/ResultList.aspx?SCat=0&Search=material+de+dibujo&sft=1&sa=1

 

https://www.xplora.eu/precio-coste-servicios-webmaster/

 

quedant el desglossat en:

1- lloguer d’espai: 5000 anuals

2- Materials: 3000 inicials

3- Personal professional: 15h/setmana coordinador- 400eu mes, 4800 anuals,  gestió web- preu per producte: 1500eu mensuals, 18000 anual

La gestió web és cara, però necesaria en el marc del projecte, que del que es tracta al cap i a la fi es de que aquestes obres serveixen no només per expressar, sinó per fer de suport econòmic a les dones, i per això s’ha de vendre, cosa que avui en dia fa necessari la presència d’una web, seguint el model de fer servir els mitjans digitals com a forma no només de vendre les obres, sinó de “crítica social”(Risler i Ares,2016)

En quant a l’equip, tindriem: 3  psicolegs(preferentment dones) i 3 artistes(preferentment locals), 1 coordinador per parlar amb centre cívic i caps i 1 gestor per a la  web per vendre les obres, amb contracte d’obra i servei(coordinador), que hauria de treballar a nivell presencial i un altre freelance(gestor web), que de fet, aquest autònom podria teletreballar i anar informant per telèfon i mail.

Això ens dóna un total: 8 persones, de les que només es paga al coordinador i al gestor web, ja que la resta son voluntaris

Al ser un projecte de comunitat, normalment estaria“ política y culturalmente situadas en un momento y territorio. E (Cevallos i Galarza,2011), però, tot i que sí té un territori establert, no es busca polititzar, sinó generar un discurs propi per a cada dona que en suma sigui un crit col·lectiu i una reformulació de vida, en sí “abordant temáticas sociales incorporando un tono crítico”( Cevallos i Galarza,2016)

Una idea així requereix temps, pel que jo marcaria un calendari que anés del 4 de setembre de 2023 al 2 d’agost de 2024, pel que inicialment seria anual amb possibilitat de prorrogar-se a indefinit i fer-se cada any

Això també permetrà tenir marge per veure on arriba el micromecenatge i si s’aconsegueixen els ajuts socials o no.

Pel que fa a la continuïtat de la idea, depèn de la rebuda per part del col·lectiu en qüestió i els agents socials, especialment  en la vessant econòmica ja que aquest projecte no pot tirar endavant sense un mínim de diners.

Pot arribar a ser sostenible si s’ acull bé i funciona. Si les dones poden rotar cada any o dos anys i es rep amb interès per part dels centres cívics es pot mantenir

Objectiu: doble. Per una banda, fer servir l’art com a vehicle d’expressió per a dones maltractades,i per l’altre, donar-li s un espai d’acolliment i acceptació on poder intentar tirar endavant i refer-se.

Pel que fa als responsables, tenim:

1- Responsable de serveis socials de cada CAP

2- Cap d’ activitats de cada centre cívic

De moment no he pogut parlar ni saber el nom dels responsables ja que no es troben visibles.

Per l’altre, per aquest projecte cal un alt nivell de voluntariat i molta part de la seva realització depèn de la voluntat social, ja que les ajudes oficials sovint van lentes i tampoc n’ es segura l’adjudicació.

En aquest cas, estem parlant “de un proyecto con acciones concretas y consistentes (Escobar,2011), tinc una idea aclara del que busco: un espai on un grup de dones maltractades puguin pintar per expressar-se com a teràpia mental, i que es pugui repetir any rere any i que seria genial que es pogués ampliar, encara que no ho veig factible a curt plaç, per molt “incòmode políticament”( Rooke,2014), crec que la idea pot ser bona.

De fet, en aquest cas, la meva idea clau és “ abordar problemas sociales específicos mediante la participación ciudadana”(Collado i Rodrigo,2012), representada sobretot pels voluntaris, que aqui estan ajudant en un tema social delicat sota un enfocament molt concret, i pels professionals, que voluntàriament entrin en ajuda.

Crec que els voluntaris, són,en aquest cas, el motor principal per donar suport a les dones.